Un model no universalitzable

Un model no universalitzable


 

• Actualment, el 6% de la població mundial consumeix un terç dels recursos naturals del món. És il.lusori, per tant, el fet de proposar al tercer món el model de desenvolupament dels països avançats. Aquest model el podria assolir, com a molt, el 18% de la població mundial, a base de reduir definitivament a la misèria el 82% restant.

• Segons les dades de la UNCTAD i la FAO, el 18% de la població mundial, ubicat al nord, disposa del 78% de la producció total i del 70% dels fertilitzants; controla el 84% de les despeses en armament i el 81% de les despeses energètiques. El 82% restant de la població mundial, ubicat a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, només té accés a un 20% de la producció i de la riquesa total de la terra...

• Els Estats Units, que representa el 5% de la població mundial, consumeix el 55% de tots els recursos naturals del món. Un nen nord-americà consumeix 500 vegades més recursos materials que un nen del tercer món. Els aparells d’aire condicionat d’aquell país consumeixen més energia elèctrica que el total de la que consumeix la Xina.

• Els Estats Units, amb el 5% de la població mundial, requereixen el 28% de la despesa d’energia total del planeta (una vegada i mitja la que utilitzen tots els països del sud junts). Un habitant dels Estats Units empra la mateixa energia que nou brasilers, 35 hindús o 208 tanzans.

• L’Institut de Recursos Mundials (WRI) calcula que 3.400 milions d’habitants (el 64% de la població mundial) consumeixen tan sols 50 litres d’aigua al dia, o sigui, una setena part del que consumeix un habitant mig dels Estats Units.

Mentre un camperol guatemalenc, amb el seu treball manual, aconsegueix fer produir una hectàrea de blat de moro fent servir un litre i mig de combustible, el mètode altament mecanitzat per treballar una parcel.la semblant, als Estats Units requereix 900 litres. Si se sembrés tota la terra segons els model dels Estats Units s’utilitzaria anualment el 2% de les reserves petrolieres conegudes. Amb aquesta concepció de l’agricultura, en 50 anys s’esgotarien totes les reserves del planeta.