Sis dones de la història de Mèxic
Sis dones de la història de Mèxic
Dones per al Diàleg
La Valentina (Valentina Gatica) fou una dona del poble que durant la Revolució Mexicana es guanya un lloc reconegut com un soldat més de la tropa en el front de batalla, portant dues restalleves de bales sobre el pit, i amb una carrabina 30-30 a l'espatlla.
María Luisa Martínez (1790 -1817) Originaria d'Erongarucuaro, Michoacán, serví especialment de correu entre els insurgents que lluitaven per la independència nacional, contra els realistes. Abans de ser afusellada preguntà: Per què tan obstinada persecució contra mi? Tinc dret a fer tot el que pugui en favor de la meva pàtria perquè sóc mexicana. No crec cometre cap falta amb la meva conducta sinó complir amb el meu deure" .
Amalia Robles Dávila. (1891-1984). Dona camperola, zapatista, arribà al grau de coronel en l' exercit llibertador del Centre i del Sud.
Carmen Serdán. Revolucionària del poble, germana d'Aquiles Serdán. Ella, el seu espòs, germà i altres familiars integraven una cèl•lula revolucionaria que realitzaria un aixecament armat el 1910 en coordinació amb altres grups revolucionaris. En ser descoberts es defensaren fins que se'ls acabaren les municions, quedaren presoners ella, la seva mare i la cunyada, foren assassinats els seus germans i espòs.
Juana Gutiérrez de Mendoza (1857-1942) Nasqué a Durango, mestre normalista, combinà la seva activitat amb la Lluita dels treballadors per una societat més justa. La seva participació en les organitzacions obreres i camperoles fou freqüent i és distingí com a organitzadora i periodista. Funda el diari "Vésper" i "El Desmonte", tingué contacte amb els germans Flores Magón. Moltes voltes va ser empresonada per la seva lluita contra la dictadura de Porfirio Díaz.
Benita Galeana (La companya del trenzas) Camperola de l'Estat de Guerrero, lluitadora, membre del partit comunista. Un dia, en sortir de la presó comentà: "Ens van alliberar, nosaltres estàvem encantades perquè ens havien fet comprendre que nosaltres, les comunistes, no necessitàvem res ni demanàvem res al president assassí de treballadores. Els demostrarem que nosaltres sabem imposar-nos, i fer valer els nostres drets en qualsevol lloc". (encara viu).