Memòria maia de la conquesta

Les terres altes de Chiapas i Guatemala

Miguel León Portilla

Al revés del que va succeir a la regió central de Mèxic, on els espanyols van trobar un estat poderós de gran puixança i desenvolupament, a l’àrea maia, en què abans havien florit extraordinàries metròpolis, només existien, en el moment de la conquesta, petits estats o nacions dividides entre si i, en certa manera, en decadència.

Al final de 1523 Pedro de Alvarado va sortir de la ciutat de Mèxic, enviat per Cortés, per sotmetre les regions del sud, el que avui és Soconusco, i també les senyories dels cakchikeles, els quichés, els tzutujiles i altres. Anava acompanyat de tres-cents espanyols i nombrosos indígenes, la majoria tlaxcaltecas. Després de passar per Oaxaca i després d’haver pacificat la gent del Soconusco, va creuar el Suchiate. En assabentar-se d’això els senyors quichés van decidir oposar-se a la conquesta. Per aquesta raó van reunir la seva gent a Totonicapán. La primera trobada amb els quichés va tenir lloc a la vora del riu Tilapa. El manuscrit cakchiquel Memorial de Sololá explica que el 20 de febrer de 1524, “van ser destruïts els quichés pels homes de Castella”. En realitat es van produir diverses trobades. L’última batalla es va produir a la rodalia de Quetzaltenango.

Els senyors quichés, en conèixer la derrota, es van fer passar per amics dels homes de Castella. Els van rebre a Gumarcaaj, la seva capital, amb intenció de derrotar-los allà. Però Alvarado, un cop dins de la ciutat, va fer presoners els senyors, els va fer cremar i va fer cremar la capital quiché. Tot això va passar el març de 1524.

Llavors el conqueridor va marxar cap a Iximché, cridat pels senyors cakchiqueles Beleheb-Cat i Cahí-Imox. Aquests van optar per aliar-se amb els conqueridors. Des d’Iximché, Alvarador va enviar una embaixada al senyor Tepépul dels tzutujiles, indicant-li que havia d’acceptar el domini dels homes de Castella. Els tzutujiles, en comptes de sotmetre’s, es van preparar per a resistir. A mitjans d’abril de 1524 Alvarado conqueria aquesta senyoria situada als marges del llac Atitlán.

L’Avançat va tornar llavors a Iximché per preparar noves conquestes. Entre aquestes hi ha la de la senyoria de Izcuintlán i més tard la de Cuzcatán, a l’actual República d’El Salvador.

Els Annals dels Cakchiqueles expliquen detalladament el que va succeir més tard. Alvarado havia tornat a Iximché, capital dels cakchiqueles. Les seves repetides exigències d’or i de tota mena de tributs varen acabar amb la paciència dels cakchiqueles, els quals van fugir de la ciutat i es van rebelar violentament. Tot seguit, tal com expliquen els mateixos Annals “va començar la nostra matança de part dels homes de Castella... La mort ens va ferir novament, però cap dels pobles no va pagar el tribut”. Gairebé un any més tard, els cakchiqueles van haver de sotmetre’s i el 12 de gener de 1525 van haver d’acceptar el pagament dels tributs. La dominació espanyola va quedar consolidada.