Lletanies jubilars

Pere Casaldàliga

Déu de l’amor, Pare nostre, Mare nostra:

En mig d’aquesta humanitat, tota ella filla teva, nosaltres que som l’Església de Jesús, ens sentim la necessitat de demanar-te perdó i de donar-te gràcies, simultàniament, en completar aquests dos mil anys de cristianisme en la Història i amb l’esperança d’un nou mil•lenni, més digne del teu Cor i de la mateixa Humanitat.

T’ho demanem per tots aquells i aquelles que al llarg d’aquests vint segles cristians han honrat l’evangeli amb la seva vida i fins potser amb la seva mort. I en nom de tots els pobres de la Terra, per a qui ha de ser Bona Nova de veritat l’Evangeli del teu Regne.

Lletania de contrició

Es respon:

- Aviva la nostra memòria i renova el nostre cor

- Per haver-nos apoderat en exclusiva del teu nom, i per no haver-te reconegut present en les altres religions.

- Per l’autosuficiència i prepotència amb què t’hem donat culte i pel fonamentalisme tancat amb què hem interpretat el teu missatge a la Bíblia…

- Perquè no hem sabut descobrir i anunciar el teu rostre també matern…

- Per l’etnocentrisme, colonialisme i occidentalisme de la nostra fe…

- Perquè en el teu nom i apel•lant a la teva Paraula hem destruït tanta Paraula teva bategant en llibres, temples, monuments i celebracions de les cultures aborígens…

- Perquè al llarg d’aquests vint segles hem condemnat com a paganisme el que ignoràvem, a causa de la nostra fe fonamentalista i proselitista…

- Per les moltes guerres de religió que hem emprès invocant el teu nom i esgrimint la creu…

- Per la timidesa injustificable amb la qual vivim l’ecumenisme, reduït de vegades a celebracions esporàdiques i a manifestos verbals sense gosar viure com Tu vols la comunió en la fe, en l’eucaristia i en el servei…

- Per l’evangelització que hem dut a terme del braç dels imperis i dels exèrcits a Amèrica, a l’Àsia i l’Àfrica.

- Perquè hem transmès com a missatge teu el que era tantes vegades una cultura dominant…

- Pels títols mundans, pel luxe insultant en les estructures i en la vida de tants de col•lectius de l’Església…

- Perquè hem beneït tantes vegades exèrcits i conquestes, croades i dictadures…

- Perquè, fins i tot essent igualment descendència d’Abraham en la fe, hem conreat tant l’antisemitisme, l’antiislamisme, i hem fet de la pàtria natal de Jesús una terra de conquestes i d’odis.

- Perquè vam fer de la Justificació, pura gratuïtat del teu amor, una divisió lacerant a l’Església…

- Perquè, entre reformes i contrareformes, no hem sabut fer la veritable Reforma de l’Església semper refomanda…

- Perquè en nom d’una ortodòxia miop i d’un poder omnímode sense pluralisme ni misericòrdia, hem estat capaços de cometre els horrors de la Inquisició i condemnar la profecia, la teologia i l’opinió pública a l’Església.

- Perquè negant el testimoni innovador de Jesús, la dona és tan marginada en la Societat i en l’Església, imposant-li silenci i submissió i portant-la fins i tot a les fogueres fanàtiques…

- Per la nostra connivència i participació o silenci i justificació en l’esclavatge del poble negre, de vegades apel•lant a la Bíblia mateixa.

- Pel nostre entossudiment a reconèixer l’autonomia de la història humana, i davant la ciència i la tècnica i per la por de les «llibertats modernes» …

- Perquè no hem sabut acollir l’opció pels pobres, com a cor de l’evangeli, i hem col•laborat secularment amb el capitalisme i guardem avui massa silenci encara davant del neoliberalisme excloent…

- Pel racisme i la neteja ètnica; per l’ecocidi i la gana; pels holocaustos, els gulags, les terres arrasades, les desaparicions, les mines personals; pel latifundi, el barraquisme, la desocupació; pels abusos a la dignitat de la persona humana i de les minories, que tantes vegades hem acompanyat amb indiferència o fins amb complicitat al llarg d’aquests vint segles…

Lletania de gratitud i esperança

Es respon: - Cantem el teu amor i assumim el teu Regne.

- Perquè creiem que ets amor i comunitat; perquè et creiem encarnat en la nostra història; perquè et sentim el Déu-amb-nosaltres…

- Perquè al llarg de la història del cristianisme mai no han faltat autèntics seguidors i seguidores de Jesús, testimonis del teu Regne…

- Per la incomptable legió de germanes i germans nostres en la fe que han segellat la seva fidelitat amb la prova major del martiri, ahir i avui, sota tots els poders i contra totes les mentides…

- Perquè, la Bíblia, Paraula teva, és, finalment, cada vegada més al cor i a les mans del Poble…

- Perquè l’opció pels pobres se’ns revela de nou com el paradigma evangèlic de la vida i de la missió eclesials…

- Pel testimoni de les primeres comunitats i la permanència de vegades heroica de les comunitats evangèliques fins i tot en els dies més autoritaris de l’Església, i pel nou floriment de les comunitats eclesials…

- Perquè la teologia ha sabut estudiar-te al llarg dels segles, fins i tot enfrontant la incomprensió, i per les noves teologies política, de l’alliberament, negra, femenina, ecològica… que s’entossudeixen generosament a dialogar amb la realitat plural de les noves lluites humanes…

- Per l’ecumenisme fidel al testament de Jesús que es va obrint camí a les Esglésies, i que ja és un procés irreversible i creixent, somni de Jesús «perquè el món cregui»…

- Pel diàleg interreligiós i la vivència macroecumènica que van despuntant finalment en la vivència religiosa en tantes fronteres de la teva família humana…

- Per les dones i homes, coneguts o anònims, profetes de la pau, testimonis dels drets humans, heralds de la utopia, que mantenen la nostra esperança i la bellesa de la teva presència…

- Perquè hem descobert finalment la inculturació com a essencial en l’evangelització veritable…

- Per l’emergència del laïcat, i particularment de la dona, i la seva presència i participació en la vida i serveis de l’Església…

- Pel floriment del sentit religiós en mig d’una humanitat que de vegades et declarava mort, i per la nova primavera pentecostal del teu Esperit.

- Pels gestos de renovació de les estructures eclesials que anuncien una Església no llunyana, coresponsable i fraterna, orgànica i lliure, harmoniosament una i plural…

- Pels molts testimonis de vida religiosa inserida en les perifèries i en les fronteres de la societat…

- Per les victòries de la Causa Indígena i de la Causa Negra

- Pel voluntariat de la joventut, per la seva objecció de consciència i insubmissió al militarisme…

- Perquè anem arribant finalment a la consciència i a la vivència ecològiques, sentint-nos coresponsables dels misteris de l’univers…

- Pels drets humans, cada vegada més reivindicats també com a drets divins,

- Pel nou dret de gents que sorgeix en tribunals, comerços i altres organitzacions alternatives…

- Per la múltiple solidaritat que es va donant entre el primer món i el tercer món…

- Perquè davant la globalització del lucre i del mercat s’aixeca la mundialització de la solidaritat i la convivència…

- Per les noves possibilitats d’intercomunicació mundial, pels progressos de la medicina, i de la ciència en general al servei de la salut i de l’alegria humanes…

- Perquè malgrat el poder de les tenebres i de la nit fosca dels pobres, en aquesta hora neoliberal, encara somniem i lluitem i no hem arriat la bandera de la utopia i la Vida venç la Mort, i tu, Déu Viu, ressuscitador de Jesús, Pare i Mare de tota la Família Humana, continues essent el nostre futur, definitivament gloriós…