Les nostres causes, el nostre esperit

A manera d’introducció fraterna
Les nostres causes, el nostre esperit
 

Pere Casaldàliga


“Causa és el motiu o raó per a obrar”, segons el diccionari. Les nostres causes majors són el motiu i la raó per a viure, i per a morir, si arriba el cas. Som les causes que estimem, aquelles per les quals ens desvivim.

Aquesta Agenda-Almanac ja va justificar la seva raó de ser i, en les moltes edicions, dins i fora de tot el continent, converteix les Grans Causes de la Pàtria Gran en la raó de ser diàriament:

les cultures arrel i testimoni: indígenes, negres, mestisses, migrants;

allò popular alternatiu, el nostre socialisme llatinoamericà, l’altra democràcia, la integral;

la dona, ella, total, protagonista braç a braç (a la societat i... a l’Església);

l’ecologia integral. Humana, harmoniosa, contemplativa i funcional alhora;

Totes aquestes grans Causes, viscudes somiant i construint la gran causa cultural, política, social –plural i una, utopia i esquerda– que és la Pàtria Gran, Abya Yala, la nostra Amèrica.

Aquest any –de gràcia, malgrat la desgràcia, encara, del neoliberalisme que ens oprimeix– l’Agenda-Almanac Llatinoamericana’94 vol donar la raó de la raó, primera i última, que ens fa assumir aquestes causes, que ens permet viure-les, que ens les converteix gratificadorament en lluita i festa al mateix temps, que ens les assegura com a victòria final: l’Esperit.

L’esperit, que és alè i passió, tarannà i impuls, ideal, motivació, mística. I l’Esperit també, amb majúscula: aquell Déu-Vent que ens transita i ens porta, aquell Déu-Foc que ens crema, aquell Déu-Intimitat de la nostra intimitat, humana i divinament plenificada.

Tenim esperit, som esperit. L’Esperit ens té i ens fa ser el que som. Com a persones i com a col.lectivitat de Pobles. L’Esperit alliberador fa de les seves a la Pàtria Gran i li dóna fisonomia única, alternativa: en l’autoctonia o en l’hospitalitat, en la militància revolucionària i en l’alegria de la festa. I els cristians i cristianes d’aquesta Pàtria podem i volem viure aquest Esperit que fa l’ànima de la nostra Amèrica, en l’Esperit de Jesucrist Alliberador.

Perquè som aquest Esperit, perquè l’Esperit ens fa, assumim aquestes Causes. Només “amb esperit” es poden viure les Causes grans.

Contràriament al que puguin pensar i dir els que venen decretant “el cim de la història”, l’Esperit empeny la història més enllà. I nosaltres el volem secundar. Dia rere dia. Individual i col.lectivament. Vivint una espiritualitat de “profunditat personal”, “ubicada en la realitat, en la història, en el Continent, en els pobres, en la política”, feta de “praxis”, “sense dicotomies ni reduccionismes”, sàviament “crítica i autocrítica”, ancorada en “l’essencial i universal cristià”, “regnecentrista”. L’Esperitualitat de l’Alliberament.

Sí, senyors. Oi que sí, germanes i germans?

Figures, símbols, informes, números, versos, menjars, plantes, anuncis, idees, crits, música, mots encreuats, suggerències, sang i vida. Amb tot això, aquesta agenda-almanac, la Llatinoamericana’94, acull i llança les Grans Causes de la Pàtria Gran. En tot això hi bateguen el nostre esperit i l’Esperit. Contra “la idolatria del Mercat” sense ànima, davant “la cultura de la Mort”. “Encara cantem” i seguirem cantant, revolucionàriament –contra el corrent, en el Vent i per la Mar–, les paraules majors, les Causes majors de l’Alliberament i de la Vida.