LA COORDINADORA D’ONG SOLIDÀRIES DE GIRONA

Josep Delàs

---

Hem entrat ja en el nostre quart anys de vida i el camí fet fins ara, tot i reconeixent la modèstia del projecte, ens sembla força important i esperançador.

Ser diferents i poder treballar junts! Aquest és un dels reptes que el nostre món d’avui té reservats per tots aquells que intenten reunir esforços darrera una utopia transformadora. Les pors, les desconfiances, els protagonismes, les visions distintes i plurals de la realitat, són obstacles que hem d’anar vencent dia rere dia, si és que volem incidir mínimament amb el nostre treball comú per a despertar la consciència d’aquesta societat i alleugerir-ne les terribles injustícies que sofreixen milers de persones.

I això és tan cert que qualsevol projecte humà, per solidari i ben intencionat que sigui, si no s’ultrapassa a si mateix en el propi cos social que s’alimenta, acabarà essent prostituït per la raó instrumental del sistema. Ens ha costat d’aprendre-ho, però ara estem segurs que experiències com la Coordinadora de Girona, amb 40 entitats i grups de base, la majoria diferents, contenen en la seva pròpia essència els antídots contra tota mena de manipulacions i contra qualsevol intent fragmentador o marginador. Estem convençuts, en definitiva, que han de comptar també amb prou garanties, malgrat els petits errors que puguin cometre, per il•lusionar-se per un treball eficaç i ben orientat.

Però unir esforços és alguna cosa més que dotar-se d’una estructura burocràtica de rang superior i elegir uns càrrecs de representació. Tot això sol no serveix de res! Un projecte comú és aquell en què ningú no hi sobra i tots hi són necessaris. Aquest és el camí per on hem començat a caminar. En el camp teòric són imprescindibles els moments de reflexió i d’anàlisi a fi de modificar els criteris d’acoblar les nostres accions a una realitat que canvia amb gran celeritat. De fet, a la pràctica, caldria experimentar abans en la nostra pròpia carn els discursos solidaris que tan fàcilment ens surten de la boca quan es tracta d’aconsellar tercers llunyans. Sembla senzill, però la ruta es va fent sovint llarga i complicada. No és pas gens fàcil d’adoptar una “veritat” que algú va descobrir per tu, ni contribuir amb el seu treball a un projecte que de bon principi ni coneixes, ni descobrir fàcilment que tots necessitem també la solidaritat dels altres.

La Coordinadora ja té com a marc referencial i opció ideològica un codi ètic amb obligacions i compromisos concrets. No cal dir que té també un projecte pedagògic, que aquest curs començava a bellugar-se, i al qual han contribuït absolutament totes les ONG. Compta quasi des de la seva fundació amb una tribuna pública d’informació, opinió i difusió, a través de les tres pàgines setmanals de la premsa regional (Punt Diari).

Finalment iniciem ara un Centre d’Informació, Documentació i Recursos (CEDRE) que en conveni amb les administracions locals permetrà, d’una banda, tenir obert el diàleg permanent, físic i real amb tota la ciutadania del nostre àmbit local; de l’altra, un diàleg virtual – a través de les xarxes telemàtiques- amb qualsevol persona interessada en els nostres projectes.

El treball de la Coordinadora s’orienta, doncs, simultàniament en un triple camp: l’originari nascut de la seva vocació de cooperació i solidaritat amb les víctimes directes de la injusta distribució de la riquesa i dels efectes cada cop més cruels d’un sistema que crea diàriament nous exclosos i nous oprimits; però seria d’una miopia culpable si no es treballés així mateix i amb la mateixa intensitat, a canviar la percepció que té d’aquest “desordre” a escala planetària la nostra societat del Primer Món autosatisfet. En el fons la pobresa i la misèria no han estat mai el problema estructural a resoldre per aconseguir una vida que poguessin anomenar digna per a tots els humans, sinó que és precisament la riquesa, el vici de l’acumulació i el malgastar, tan habituals entre els que pertanyem a la cultura de l’abundància, el que impedeix aquesta justícia universal.

Per últim, com ja hem explicat, el tercer camp de treball s’adreça cap a l’interior dels propis membres que la constitueixen – persones i entitats- amb un doble objectiu: el de la formació, debat i anàlisi, tan conceptual com pràctic, del treball que ens és propi com el de crear espais d’actuació conjunta – campanyes i projectes- on puguem intercanviar experiències i sumar esforços, ambdues coses del tot necessàries si els objectius sobrepassen la capacitat d’una associació o un grup concret. És el cas del primer repte que ens hem plantejat: el d’aconseguir una estructura àgil i eficaç de “comerç just” que pugui ser introduït amb caràcter de permanència a Girona i a les seves comarques...

Josep Delàs

De la Coordinadora ONGs de les comarques gironines