EL NOU ÈXODE DE LA COMUNITAT AFRODESCENDENT

Fra David Raimundo Dos Santos

---

Els cinc segles d’esclavitud o explotació dels afrodescendents a l’Amèrica Llatina i el Carib, a part de la situació de misèria econòmica i social, ens va portar una altra greu conseqüència: l’autorrebuig. Al continent, vuit de cada deu afrodescendents neguen la seva identitat. El gran èxode, el gran alliberament que, a hores d’ara, està en procés en la comunitat afrodescendent consisteix a:

Assumir la pròpia identitat com un do de Déu i com una condició bàsica per accelerar el procés d’autoalliberament, ajudant la societat a prendre consciència dels seus prejudicis i a alliberar-se’n, a partir de la nova postura d’autoconsciència dels afrodescendents.

Senyals del nou èxode

Per totes bandes percebem els senyals d’aquest nou èxode. L’eix propulsor d’aquest alliberament és precisament l’autodescobriment i l’autoestima de la pròpia comunitat afrodescendent i els seus drets. Vet aquí alguns senyals d’aquest nou èxode:

Creix per tot el Continent, i particularment a Brasil, el nombre de negres que posen dins els seu cor l’opció de fer un curs universitari. Del total de la població brasilera, el 59% són afrodescendents i només gairebé el 2,3% dels universitaris brasilers ho són.

Creix l’interès i cada vegada es valoren més les articulacions àmplies en la comunitat afrodescendent. És el cas del VIII EPA (Encontre de Pastoral Afroamericana i Caribenya) que tindrà lloc a Salvador, Bahia, l’any 2000.

Sorgeixen en diverses regions de la Pàtria Gran associacions per conscienciar i combatre l’”anemia falciforme”, malaltia que afecta en major proporció a la població afrodescendent i que està causant moltes morts per desconeixement dels metges i dels propis malalts. La malaltia, que té una incidència que és considerada alta, es manifesta almenys a una persona de cada 500 afrodescendents. D’aquí la necessitat que lluitem perquè s’articulin polítiques públiques.

Les denúncies dels afrodescendents passen a ser ben fonamentades i estan arribant a les diferents instàncies de poder mundials. És el cas de l’OIT (Organització Internacional del Treball) que envià una carta al govern brasiler donant de termini fins l’any 1999 per presentar un pla de polítiques públiques contra la discriminació de la dona i dels afrodescendents en el camp. Per exemple: el salari mitjà dels homes blancs brasilers és de 6,3 salaris mínims, mentre que el dels afrodescendents és de 2,9. El de les dones blanques és de 3,65 salaris mínims, mentre que el de les dones negres és d’1,7.

El 30 de gener de 1998 el govern dels EUA divulgà a Washington un informe sobre els drets humans al món i a Amèrica Llatina. Brasil i alguns països del Continent són assenyalats com a practicants de polítiques militars discriminatòries que violenten i persegueixen els afrodescendents; que exploten i maten nens del carrer la majoria dels quals són afrodescendents; que el 5% de la força nacional de treball està formada per nens entre 10 i 14 anys.

Creix en les diverses diòcesis que tenen una forta presència afrodescendent la conquesta d’espais per a la creació d’una litúrgia inculturada afro. Especialment a Brasil, Panamà, Colòmbia i Equador.

Creix la crida de la comunitat catòlica afrodescendent al Vaticà, demanat que esculli també sacerdots afrodescendents per al servei episcopal. La resposta més recent de Roma fou l’elecció de Gílio Falício (sacerdot president nacional de l’Articulació de Sacerdots i Bisbes negres de Brasil) com a bisbe auxiliar de Salvador Bahia, ciutat que té la major part de la població afrodescendent (85%).

La comunitat negra elaborà els deu manaments dels negres catòlics que apunten cap a un nou èxode, a una sortida de la posició de grup submís de l’Església Catòlica, cap a una posició de grup participatiu i també amb drets.

Estar en èxode és la condició bàsica dels fills i filles de la Pàtria Gran. Volem sortir de la marginació, situació imposada per les relacions culturals opressores, cap a una nova situació.

Cap a una terra Promesa pel Déu de la Vida, anomenat Tupà, Canaxinè, Olorum, Déu Pare-Mare, Nzambi, Yahvé...

Amén – Axé!

 

Fra David Raimundo Dos Santos

Rio de Janeiro, Brasil