El deute de la mort

EL DEUTE DE LA MORT

Pere Casaldàliga


Néixer endeutat, viure endeutat, morir endeutat... es el destí de tots els pobres del Tercer Món, el sinus fatal de la Nostra Amèrica. I estar endeutat així equival a tenir prohibida la vida.

Acabem per habituar-nos a aquesta guerra total, la més mortífera de totes les que registra la Història humana. L’expressió màxima de la dominació internacional. El crim major del capitalisme. Guerra, dominació, crim –per altra banda- cínicament justificats en el Dret Internacional: es tracta d’un Deute, i el deute és un deure i és un dret, els deutes s’han de pagar!

Els nostres polítics, les convencions internacionals, la consciència desmobilitzada o servil va fent del Deute Extern la Constitució real dels nostres Pobles sotmesos. Pel Deute no podem fer la Reforma Agrària; pel Deute no podem atendre la salut, ni l’educació, ni el salari... Som el pati de darrere de l’FMI, la barraca del Banc Mundial.

Pagar el deute és ingenuïtat política, fuga històrica, irresponsabilitat econòmica. I continuem pagant, no el Deute, només els interessos: onze mil milions de dòlars per any concretament en el nostre Brasil miserabilitzat...

Les Esglésies històriques, en aquest país, sense populismes ni irresponsabilitats, per principis d’ètica i per exigència evangèlica elemental, ja veren declara conjuntament que el Deute Extern és immoral: ni es pot pagar ni cal fer-ho.

Però el sentit comú i l’estadística honesta saben molt bé que ja hem pagat aquest Deute, amb els interessos de l’explotació, la misèria i la mort.

Si hi hagués alguna intersolidaritat que pogués salvar la nostra Amèrica del col•lapse econòmic i social a què el Primer Món i els seus mecanismes ens condemnen, aquesta seria la voluntat llatinoamericanament unida de no pagar el Deute Extern.

Sempre serà més ingenu, més cínic, més suïcida que paguem per morir, per veure els nostres pobles aniquilats per la gana, per la malaltia, per la marginació global.

Contra el Deute Extern, la Dignitat Continental Interna!