El crit dels exclosos

EL CRIT DELS EXCLOSOS


Una iniciativa continental que es projecta a altres Continents

Sota la consigna "per Treball, Justícia i Vida", al llarg i ample de Llatinoamèrica i el Carib, el 1999 es va fer sentir, per primera vegada, el Crit dels Exclosos, la ressonància del qual el 2000 es va estendre a tot el Continent, per tal d'assenyalar totes les situacions d'exclusió i les possibles sortides i alternatives.

Manifestaci√≥ de m√ļltiples rostres i formes d'expressi√≥ que propugna quatre objectius centrals: "denunciar el model neoliberal excloent i pervers, que amena√ßa i destrueix la vida i el medi ambient; enfortir la sobirania dels pobles i la defensa de la vida; rescatar els deutes socials; i lluitar pel no pagament del deute extern".

El Crit dels Exclosos √©s una manifestaci√≥ popular que va n√©ixer a Brasil el 1995, on es realitza cada 7 de setembre -data de commemoraci√≥ de la independ√®ncia de Portugal- amb marxes, debats, celebracions, teatre, m√ļsica, poesia, discursos i consignes, etc. L'any passat va tenir lloc en unes 1.500 ciutats. L'impuls inicial, el donaren les "pastorals socials" de la Confer√®ncia Nacional de Bisbes del Brasil (CNBB, en portugu√®s), els anys seg√ľents es nodr√≠ del dinamisme de moviments socials, sindicals, ecum√®nics, ONG i altres entitats. I tan √©s aix√≠ que en l'actualitat, al costat de la CNNB, participen en la coordinaci√≥ el Moviment dels Sense Terra (MST), la Central dels Moviments Populars (CMP) i la Central √önica dels Treballadors (CUT), entre altres.

El 1999 el Crit es va estendre a Llatinoamèrica i al Caribe, tenint com a moment culminant i de confluència l'emblemàtica data del 12 d'octubre.

En aquesta primera ocasi√≥, el Crit va ressonar en uns 18 pa√Įsos amb una gran varietat d'activitats i manifestacions de protesta. Una de les modalitats m√©s expressives van ser les marxes, com les que es van fer a M√®xic, Guatemala, Hondures, Costa Rica, Equador, Uruguai, Argentina, Xile, Brasil... i despr√©s, el novembre, a Paraguai i Nicaragua. I √©s que el Crit, en haver estat concebut en termes de proc√©s, no es redueix a un √ļnic dia, el moment culminant √©s tan sols un referent que s'encadena amb una s√®rie d'activitats pr√®vies i posteriors que li donen continu√Įtat, respectant els ritmes i particularitats nacionals.

Sota aquesta perspectiva de procés es promou la participació activa dels sectors exclosos en les diverses etapes, a través de les quals es busca visibilitzar les exclusions i, alhora, rescatar les propostes alternatives que apunten a la construcció d'una nova ordenació social, ja que a la fi és un clamor d'humanitat, no un regateig de trossos d'inclusió en el sistema vigent.

A la den√ļncia i a l'anunci, el Crit hi afegeix tamb√© un altre component: la converg√®ncia √†mplia i plural de les forces vives de la societat, aquestes expressions organitzatives que condensen el comprom√≠s i la voluntat dels qui es resisteixen a √©sser subjectes passius i un n√ļmero m√©s en les estad√≠stiques. Aix√≠, s'ha tradu√Įt en la conformaci√≥ de comit√®s nacionals del Crit als diversos pa√Įsos del Continent, que s'entrecreuen amb la din√†mica de coordinacions socials regionals i continentals.

De fet, la iniciativa de recollir l'experiència brasilera del Crit i projectar-la a Llatinoamèrica va sorgir d'un acord entre algunes xarxes i coordinacions socials el juliol de 1998, específicament de la Coordinadora Llatinoamericana d'Organitzacions del Camp (CLOC), del Front Continental d'Organitzacions Comunals (FCOC), de l'Assemblea del Poble de Déu (APD) i Càrites. En un segon moment, per viabilitzar aquesta iniciativa, es conformaren els comitès nacionals, d'acord sempre amb les particularitats de cada país, a partir dels quals es va articular una coordinació que s'ocupa de sincronitzar i facilitar el procés.

En el 2000 el Crit es va estendre al Continent, de la mà sobre tot dels emigrants "llatins" a Amèrica Del Nord. La indignació ciutadana davant de la globalització neoliberal expressada a Seattle, en ocasió de la Conferència de l'Organització Mundial del Comerç, sens dubte va aplanar el camí perquè es donin convergències abans no sospitades i que el Crit es faci sentir al mateix cor de l'imperi.

Com s'explica que, en relativament poc temps, el Crit hagi adquirit una dimensi√≥ continental? √íbviament per la magnitud de l'exclusi√≥ social. Per√≤ m√©s enll√† d'aquesta condici√≥ objectiva, tamb√© ha estat decisiu el fet de que, en cert sentit, s'ha constitu√Įt en un virtual relleu del que el 1992 va ser la "Campanya Continental 500 Anys de Resist√®ncia Ind√≠gena, Negra i Popular", en ocasi√≥ del V Centenari de l'inici de la conquesta europea. No es tracta d'una continu√Įtat lineal; potser el m√©s apropiat sigui parlar d'una catalitzaci√≥n de processos i perspectives que es van desencadenar en el marc d'aquesta campanya.

En efecte, una de les particularitats que va presentar va ser el protagonisme dels sectors més exclosos: indígenes, afroamericans, camperols, pobladors, dones, etc. Tota vegada, s'hi van produir trobades i topades, ambdós alliçonadors. Les unes, en la majoria dels casos, van donar lloc a la formació de xarxes, coordinacions, convergències i similars; les altres van posar el condiment per posar a prova i assumir seriosament la premissa de la "unitat en la diversitat".

Des de llavors, cadasc√ļ va continuar fent el seu cam√≠, en articulacions sectorials o nacionals, en lluites de resist√®ncia de tot tipus, encara que amb particular for√ßa al camp, des de la insurrecci√≥ dels "sense rostre" de Chiapas, passant per les ocupacions dels "sense terra" a Brasil, fins als aixecaments dels ponchos a Equador. Fins que va apar√®ixer el Crit com una proposta de conflu√®ncia, per√≤ col‚ÄĘlocant alhora nous desafiaments.

No hi ha cap dubte que és aquest entroncament històric el que ha donat la projecció continental al Crit, que no només s'expressa en el fet que els principals pilars siguin articulacions socials vertebrades a partir dels "500 anys", sinó en l'enfocament mateix, començant amb la dada d'haver establert el 12 d'octubre com a moment culminant de les accions que promou. Enfocament que es caracteritza per descartar tota pretensió de crear una nova organització o aparell, s'anomeni superxarxa, comitè central o coses semblants, ja que aposta per les dinàmiques pròpies dels actors socials, amb èmfasi en aquelles que parteixen des de les bases.

Si s'ha de trobar un verb que expliqui aquesta perspectiva potser el més indicat sigui "articular", que expressa adequadament -em sembla- el criteri d'"unitat en la diversitat". Més enllà de les accions, és important el que el Crit està deixant acumulat. Així al balanç del que s'ha realitzat en el 2000 potser el més important sigui haver promogut l'articulació d'agendes amb altres iniciatives continentals/globals, com ara el Jubileu 2000, l'Aliança Social Continental, la Marxa de les Dones 2000, entre altres.

Així, pas a pas, el Crit dels Exclosos i Excloses, aquest clamor que per temps ha romàs silenciós i silenciat, es va projectant a tots els continents perquè és una convocatòria a la solidaritat i a l'humanisme.

* * *

Per posar-vos en contacte amb l'organització del Crit al vostre propi país, pregunteu a:

Secretaria operativa continental: gritoexcluidos@ig.com.br

gritodosexcluidos@migacoes.com.br

Crit a Brasil: pastmigra@ig.com.br

Pàgina del Crit:

http://movimientos.org/grito/index.html.es

www.migacoes.com.br/gritodosexcluidos

Pàgina dels moviments socials:

http://www.movimientos.org/index.html.es

http://www.movimientos.org/es/grito/index.html.es

El dia 7 de setembre (dia del Crit a Brasil) s'inicien les accions als altres pa√Įsos, fins al 12 d'octubre (dia del Crit als pa√Įsos hisp√†nics). Poden ser marxes, concentracions, actes p√ļblics, etc.

La vig√≠lia del dia 12 d'octubre cada pa√≠s enviar√† una delegaci√≥ a Nova York, al mateix temps que prepara el Crit Continental al seu pa√≠s, cosa que s'haur√† de realitzar a centenes de ciutats dels diferents pa√Įsos de les am√®riques.

El dia 12 d'octubre hi haurà a Nova York una marxa organitzada per la municipalitat de la ciutat, que desembocarà a l'edifici de l'ONU. Allà es lliurarà una carta elaborada pels participants al Crit.

En aquest proc√©s hi ha involucrades les seg√ľents din√†miques continentals: el Crit dels Exclosos, la Marxa mundial de les dones, l'Alian√ßa Social Continental, el Jubileu 2000, la CLOC, i FCOC.

D'una avaluació de la Coordinadora Continental

√ąxits:

- La proposta ha estat assumida per molts pa√Įsos i organitzacions. Tamb√© s'hi ha involucrat jovent que abans no estava articulat.

- La participació de les Pastorals Socials i Episcopals.

- El procés ha generat noves utopies, nous models.

- El procés s'ha projectat com una síntesi d'espais de participació i de reflexió.

- La nova metodologia: no hi ha esquemes fixos; no hi ha disputa de micròfons.

- El sentit de la "pedagogia de l'exemple", ja que la gent està cansada de discursos.

Desafiaments:

- Encara queden pa√Įsos per articular.

- La relació entre societat organitzada i exclosos.