Declaració de Nicaragua

Nosaltres, poble nicaragüenc, pelegrins per la Pau i la Justícia per a una Nova Amèrica, convocats sota el signe de l’Esperança, volem manifestar al món que:

Invocant

• el Déu de tots els noms, Jahvè, Tamagastad, Cipatonad, Quetzalcóatl, Obatalà, Olorum...

• als patriarques indígenes d’Abya Yala: Diriangén, Lempira, Tecún Umán, Caonabo, Guaracuya, Agueibana...

• als 500.000 nicaragüencs assassinats per Pedrarias Dávila i els Contreras i tots els indígenes del Continent màrtirs per la llibertat i la dignitat dels seus pobles

• als 10 milions de negres desembarcats al nostre Continent amb el senyal del baptisme marcat a foc damunt la carn esclavitzada

• a Antonio de Valdivieso i Oscar Romero, primer i últim bisbes màrtirs d’Amèrica Llatina

• als herois i màrtirs coneguts i anònims i fins i tot desapareguts de la lluita secular del nostre poble contra tots els seus opressors i agressors

• i a tots els que, malgrat aquesta hora de l’Imperi, es resisteixen a la desesperança

Declarem que, després de 500 anys,

persisteix la invasió de l’imperi damunt les ètnies aborígens del nostre Continent, que els indígenes segueixen essent expropiats i postergats a la seva mateixa terra, que segueix la marginació dels negres a les nostres societats, que la dona continua essent tractada com un objecte o com una persona de segona categoria, que es perpetua i fins i tot augmenta la violació i destrucció de la naturalesa, que els rics segueixen enriquint-se a costa de que els pobres segueixin essent empobrits, i que la Creu de Jesús avui també és utilitzada, igual que fa 500 anys, per a legitimar la prepotència del primer món, en gran part occident “cristià”.

Pero assenyalem que, malgrat tot això, nosaltres

Proclamem

• la nostra recobrada fe en Abya Yala, en els seus valors autòctons, humans, culturals i religiosos;

• la nostra passió per la “Pàtria Gran”, Amèrica Llatina, simultàniament indígena, negra, mestissa, criolla, jove, femenina i masculina...

• la nostra esperança indefectible en la possibilitat de la Utopia del Regne, per la qual tants militants i lluitadors del Continent han donat la seva sang i fins i tot la seva vida

• el nostre compromís de seguir lluitant, des d’aquest Kairós d’Amèrica Llatina, per una nova albada per a tot el tercer món, sense caravel.les ni conqueridors, sense imperis ni colònies, fins que sigui possible una fraternitat mundial tan comunitària i solidària com la que ens van deixar en herència els nostres ancestres d’Abya Yala.

A Managua, 12 de febrer de 1992.