Campesinado
Nova Cajolá: la lluita per la terra
El clam per la terra és el crit més dramàtic I desesperat a Guatemala
El clam per la terra és, sens dubte, el crit més dramàtic i desesperat que se sent a Guatemala. Surt de milions de pits guatemalencs, que no només desitgen posseir la terra, sinó ésser posseïts per ella. "Homes de blat de moro", com diu el nostre llibre sagrat Maia, que d'una banda se senten identificats amb els solcs, el sembrat i les collites, i d'altra banda es veuen expulsats de la terra, i impedits d’enfonsar-se en els solcs fèrtils, per una situació d'injustícia i de pecat.
Ningú no pot negar l'excessiva desigualtat existent avui quant a la possessió de la terra. A Guatemala, el problema agrari es medeix actualment considerant el latifundi i el minifundi. És un sistema d'explotació i d'esclavatge.
< B>Reivindiquen la terra
En aquest context nacional es troben els camperols del municipi de Cajolá, a 222 quilòmetres de la capital. Nou-centes famílies maies del grup Man, que com una mostra entre d'altres moviments proterra, víctimes de la necessitat i impulsats i animats per la carta pastoral "El clam de la terra" (publicat per la Conferencia Episcopal de Guatemala el 1988), diuen que s’organitzen per sortir a cercar la seva reivindicació. Amb la finalitat d'obtenir la terra que els pertany.
Es tracta de camperols que dia rera dia han adquirit consciència de la misèria injusta en què viuen i ha pres la decisió de reclamar les seves terres, però que per interessos particulars d'alguns terratinents poderosos i autoritats corruptes foren violentament desallotjats de la finca "Pampas del Horizonte" que els pertanyia legítimament des del 1910.
El febrer de 1989, en el seu poble llunya de l’altiplà, es reuneixen els camperols al voltant del títol de propietat trobat entre els documents rebuts per la nova corporació municipal. Es forma una comissió per a recórrer els límits de la finca i en aquesta revisió s'adonen que hi ha fites mogudes i annexions a la finca "Caotunco", propietat del terratinent Arévalo Bermejo. L’Instituto Nacional de Transformación Agraria (INTA) dóna suport als camperols, però, a causa de les pressions, la corrupció i la violència, aquest recolzament dura poc.
El 22 de maig del mateix any, després de lluites dures i injustes detencions, tots els camperols comencen un èxode des del poble de Cajolá, fins a la finca "Pampas del Horizonte", en el departament de Quezaltenango a 140 quilometres de Champerico. Un dia més tard es duu a terme l'ocupació pacífica. La reacció dels terratinents es produeix tot seguit i el 28 de maig el jutge de pau Coatepeque, amb el xantatge del senyor Arévalo Bermejo, intenta desallotjar als "cajoleños", acusant-los d'usurpació i d'invasió de terres, i empresona els seus líders. Comença així una campanya de coaccions, difamacions i amenaces i tortures físiques i psíquiques que culmina amb el desallotjament violent de la finca realitzat per 200 policies armats de la brigada anti-disturbis.
L'Església dóna suport als camperols
Des del primer moment l'Església s'hi fa present per mitjà dels seus agents de pastoral, sacerdots, religiosos i religioses per tal d'evitar un inútil vessament de sang. Els camperols decideixen quedar-se a viure a la vora de la carretera, en condicions inhumanes. Amb el suport de l'Església comencen noves gestions jurídiques, sense cap resultat, perquè les promeses del govern són falses i es retarden intencionadament. L'estada a les vores dels camins dura quinze mesos en què moren 23 nens. La fam, la desesperació, el dolor i la impotència s'apoderen dels camperols, només pal•liades pels comitès d'ajuda organitzats a les parròquies veïnes.
Després d'una llarga lluita que va durar fins l'11 de maig de 1992, quatre-centes famílies tornen a ocupar per segona vegada les seves terres de "Pampas del Horizonte". El 15 de juny són desallotjats un altre cop per forces policials, amb demostració de força i prepotència, fent servir tota mena d'armes repressives. Cansats, però no vençuts, amb l'esperit de lluita i de resistència intacte, mantenint la seguretat dels seus ideals i dels seus drets, els indígenes tornen a ocupar la finca cinc hores més tard. Quatre dies després són una altra vegada desallotjats amb violència. Destrossats i impotents decideixen quedar-se a viure definitivament a la vora de la carretera, construint petites cabanes.
Tanmateix, l'ambició i el menyspreu dels poderosos respecte els pobres arriba a límits tan inhumans i, alhora, tan salvatges, que decideixen cremar els "ranchos" humils i senzills dels camperols, sembrant el pànic. S'acompleix allò del profeta Miquees: "Ai dels qui mediten la iniquitat, cobdicien camps i els roben cases i les usurpen, fan violència a l'home i la seva casa, la persona i la seva heretat"!!
El paper de la parròquia
Malgrat totes les vexacions sofertes, els camperols no es donen per vençuts i decideixen caminar fins a la capital, la ciutat de Guatemala. Després d'uns dies de camí arriben a la capital i aconsegueixen lliurar al President del Govern un escrit de peticions, no sense haver rebut abans, també a la ciutat, la brutal repressió de les forces policials. Per sort troben suport en l'Església i en la Universitat de San Carlos i hi romanen fins que, al mes de desembre, l'INTA els concedeix la venda de la finca "Santo Domingo", al departament de Retalhuleu, municipi de Champerico, demarcació de la parròquia dels Pares Trinitaris. S'hi instal•len unes 900 famílies i hi comencen a formar la seva nova comunitat, denominada des del desembre de 1993 "Nueva Cajolá".
La parròquia Jesús Salvador, dels Pares Trinitaris, hi dedica ajuda de tota mena: assistencial, espiritual, social i d’acompanyament les seves lluites. Els Trinitaris són alhora portaveus de les seves reivindicacions davant les autoritats civils i eclesiàstiques. Els "cajoleños", agraïts, senten que el suport rebut dels Pares Trinitaris respon a les opcions del bisbat de Quetzaltenango i a la línia pastoral de la Conferencia Episcopal de Guatemala.
En l'actualitat la seva única font d'ingressos és el conreu del blat de moro i les ajudes que reben. Les promeses del govern mai no s'han acomplert i els "cajoleños" han de fer front als seus problemes d'alimentació, salut, educació, habitatge, infrastructures i organització. Caritas i altres organitzacions de beneficència els donen ajuda, però del tot insuficient. Els nens en són les víctimes principals.
Crida a la solidaritat
A Nueva Cajolá hi ha esperança. Ha costat plors, sang, dolor i mort, però hi ha una vida nova en perspectiva de futur Aquesta esperança de futur es veu alimentada perquè hom compren les paraules de Jesús: "No hi ha amor més gran que el d'aquell qui dóna la vida pels germans". Les nostres comunitats s'han vist enriquides per la solidaritat de tots aquells que s'acosten a conèixer la realitat de Nueva Cajolá.
Confiem que els habitants de Nueva Cajolá tiraran endavant amb la seva nova propietat. Tanmateix, sentim la necessitat urgent de la solidaritat nacional i internacional, en particular, de les parròquies i comunitats trinitàries d'Europa, per tal que puguin col•laborar amb nosaltres, sobretot els laics per mitjà de les organitzacions del bisbat i de la nostra parròquia de Jesús Salvador, dels Trinitaris de Champerico. Hem format un comitè de laics que porta a terme la planificació i verificació.
A la pròpia parròquia, els Trinitaris som coordinadors de tots els projectes, però donant l'autonomia total i la responsabilitat plena als "cajoleños", que porten a terme la realització del seu projecte comunitari de treball, salut, educació, organització...
A nosaltres ens anima l'esperit de lluita i de fe per a procurar un alliberament en aquests nous esclaus víctimes de la cobdícia dels poderosos. Volem viure la nostra dimensió humana i espiritual amb sentit profètic. Ens adonem que la lluita per la terra que regalima llet i mel és llarga i difícil; que la fe en el Déu de la vida es viu en la solidaritat i la fraternitat; que Déu té el projecte que tots nosaltres ens sentim els seus fills, germans entre nosaltres i senyors de la creació, enfront dels projectes de mort i de dolor dels fills del mal. Ens anima l'esperança i la conquesta d'un Cel Nou i una Terra Nova, també aquí, on no existeixin el dol, la tristesa i el dolor.
Convidem, a qui ho desitgi, a contactar amb nosaltres a la Parròquia Jesús Salvador, Padre Edgard A. Arauz, 11007 - Champerico, Retalhuleu, Guatemala.
El 89'56% de les finques (microfinques i finques subfamiliars) representen només el 16'53% de la superfície, mentre que el 2'25% de las finques (finques mulfifamiliars i grans) constitueixen e1 64' 51 % de la superfície. (Dades proporcionades per la Conferencia Episcopal Guatemalenca en la seva carta pastoral «El clamor por lo tierra», de febrer de 1988).
De cada 100 nens que neixen a Guatemala, només 35 tenen el privilegi de complir 15 anys. Segons Amnistia Internacional, en els darrers 15 anys ha tingut lloc un assassinat públic cada cinc hores.