Amèrica Llatina ja representa el 10% del PIB mundial
Amèrica Llatina ja representa el 10% del PIB mundial
Infolatam Efe – Bogotà. Irene Urango
Les claus
El Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) se suma als pronòstics que ha publicat el Fons Monetari Internacional (FMI), en els quals va ressaltar una rebaixa de tres dècimes en les previsions inicials per al 2013 a causa d’un notable descens de la principal economia del continent, Brasil, que s’espera que s’expandeixi un 3,5%.
La regió ha passat de representar el 6,4% del producte intern brut (PIB) mundial el 1990 a suposar el 10% en dues dècades de progressiu creixement, en què les economies dels països llatinoamericans s’han expandit per sobre del 3%.
L’economista i cap del Departament d’Investigació del BID, José Juan Ruiz, es va sumar a les previsions de l’FMI i va assegurar que el 2013 Amèrica Llatina creixeria a un ritme del 3,6% de mitjana, sis dècimes més que el 2012, una taxa que representa el 10% del PIB mundial.
“Amèrica Llatina suposa al voltant d’un 7% de l’economia mundial, i està aportant enguany entorn del 10% del PIB mundial. Estem fent més del que ens correspon”, va declarar en una entrevista amb Efe a Bogotà. La regió ha passat de representar el 6,4% del producte intern brut (PIB) mundial el 1990 a suposar el 10% en dues dècades de progressiu creixement, en el qual les economies dels països llatinoamericans s’han expandit per sobre del 3%.
“El continent llatinoamericà està sortint molt bé de la crisi internacional. El 2012 va créixer una suma del 3% i probablement enguany estarà en taxes de creixement superiors al 3,5%, amb una bona distribució entre països”, va afegir.
Tot i que aquesta xifra encara queda lluny d’assolir el 4,3% del 2011, mostra que la crisi internacional va tenir un impacte negatiu però no pas dramàtic en el continent, gràcies, segons Ruiz, a “un sistema financer molt sòlid”, capaç de contribuir al “creixement i les capacitats d’inversió de famílies i empreses”.
Amb aquestes previsions, el BID se suma als pronòstics que el Fons Monetari Internacional (FMI) va publicar la setmana passada, en els quals va ressaltar una rebaixa de tres dècimes en les previsions inicials per al 2013 a causa d’un notable descens de la principal economia del continent, Brasil, que s’espera que s’expandeixi un 3,5%.
Ruiz va recalcar que ara el repte és:
“mantenir aquest procés els propers cinc anys” i “créixer de manera sostenible i inclusiva” de la mà de la producció i explotació de matèries primeres, i del desenvolupament de serveis i exportacions.
resoldre punts clau com són la reducció de la pobresa i la desigualtat per “convertir-se en un continent de classes mitjanes”.
fomentar els treballadors de l’economia formal mitjançant un procés de “reformes de segona generació”, que haurien de perseguir la reducció de la distància social amb “xarxes de protecció social i inversió en educació i infraestructures”.
potenciar un “sistema fiscal que permeti ser més transparent i posi menys traves al desenvolupament de l’activitat de les empreses formals”, en al•lusió a la burocràcia impositiva.
Davant la crisi econòmica mundial, Ruiz va expressar la importància d’aprendre dels errors, com “el sobreendeutament, la no regulació del sistema financer o la crisi immobiliària”, errors que “Amèrica Llatina va cometre fa trenta anys i que Europa està fent ara”.
Com a estratègia, va apostar perquè el continent combini “polítiques macroprudencials, acceptades dins del corpus teòric i el consens global”, però al mateix temps torna a “una política fiscal que recuperi espais i una política monetària que permeti un impuls més gran”.
En aquest marc va ressaltar la importància que, actualment, puguin jugar les economies emergents que, amb “pràcticament el 50% del PIB mundial”, és “obvi que estan estirant de la resta de països industrialitzats” i “poden ajudar Europa a sortir de la crisi” com a “font de generació de recursos” per a les empreses. Segons previsions de l’FMI per al 2014, l’economia llatinoamericana continuarà la seva acceleració, amb un creixement estimat del 3,9%.
Amèrica Llatina: camp de batalla entre la Xina i els EUA
El gegant asiàtic es convertirà el 2015 en el segon màxim inversor a Amèrica Llatina
La influència de la Xina es percep de manera més positiva que la del veí del nord.
L’estabilitat democràtica i la prosperitat econòmica d’Amèrica Llatina les darreres dues dècades han permès que deixin de considerar-la el “pati de darrere” dels EUA. Bona part d’aquesta puixança econòmica es deu a la creixent presència comercial de la Xina a la zona. L’empenta del gegant asiàtic a la regió pot amenaçar la relació de privilegi que encara mantenen els EUA amb els seus veïns del sud, que, de moment, només sembla preocupat perquè aquesta expansió comercial no passi les fronteres polítiques.
“La creixent economia del país asiàtic l’obliga a cercar nous mercats, una necessitat que també comparteix A.L. pels mateixos motius. Això és bo per a la regió i, per tant, també per als EUA” explica Daniel Erikson, assessor del Departament d’Estat. La Comissió Econòmica per Amèrica Llatina i el Carib (CEPAL) estima que el 2015 la Xina substituirà la Unió Europea com a segon inversor a A.L., per darrere dels EUA. La fortalesa econòmica de Xina ha tingut un profund impacte a A.L. El país asiàtic és el principal soci comercial del Brasil, Xile i Perú, i el segon destí de les exportacions de l’Argentina, Costa Rica i Cuba, segons la CEPAL.
La Xina no només està retallant el protagonisme econòmic dels EUA a A.L. –ha passat de capitalitzar el 4% de l’intercanvi comercial a ser el principal soci de molts dels seus països; també està guanyant la batalla de la percepció del seu pes a la regió. Segons un estudi del Baròmetre de les Amèriques, de la Universitat de Vanderbilt, i el Projecte d’Opinió Pública d’A.L., el 68,2% dels llatinoamericans, considera que la influència del gegant asiàtic a la zona és positiva, mentre que només el 62,2% opina el mateix dels EUA. Un de cada cinc consultats creu a més que la Xina és el país més influent, per davant del Japó, l’Índia i els EUA.
L’estadística ajuda a il•lustrar l’impacte transformador de la presència xinesa a A.L. Segons el Ministeri de Comerç Xinès, la regió és el segon major inversor del país, després d’Àsia. L’any 2000, Pequín va invertir 10.000 milions de dòlars a la regió; el 2009 eren 100.000 milions; dos anys més tard, el 2011, ja superava els 245.000 milions, segons el Centre Woodrow Wilson. Aquesta inversió va ser determinant perquè Amèrica Llatina aguantés l’impacte de la recessió econòmica del 2009. Aquell any les exportacions d’A.L. als EUA i Europa van disminuir el 26 i el 28% respectivament; les destinades a la Xina es van incrementar en un 5%.
El passat 6 de juny de 2013, en una visita a Mèxic i els EUA, el president xinès, Xi Jinping, en el seu discurs davant del Congrés mexicà, va afirmar: “Els propers cinc anys, la Xina importarà productes valorats en més de deu bilions (milions de milions) de dòlars i realitzarà una inversió internacional de més de 500.000 milions, i més de 400 milions de xinesos realitzaran viatges internacionals. Així que el desenvolupament de la Xina serà una bona notícia per a la resta del món”.
Un dels problemes que es plantegen a mitjà termini és la possible competència entre Xina i països com Brasil o Mèxic. En aquests dos estats ja s’ha començat a sentir la inevitable rivalitat. Mauricio Mosquita, economista del Banc Interamericà de Desenvolupament, va assegurar el 2011 que la Xina era la “principal amenaça” per a l’expansió industrial del Brasil, ja que ambdós països produeixen béns similars.
La Xina s’ha convertit també en un dels principals competidors de Mèxic en el mercat dels EUA. El 1980 Mèxic va començar a adoptar mesures protectores en resposta a la proliferació de productes xinesos de baix cost dintre de les seves fronteres. La reestructuració del mercat laboral xinès, que ha acordat una pujada salarial als seus treballadors, ha permès el renaixement de la indústria automobilística i aeronàutica mexicana, en competència directa amb la xinesa. Malgrat tot, la postura de Mèxic és cauta, ja que els productes que exporta depenen molt de les importacions xineses.
La dependència de l’economia d’A.L. respecte de Xina és notable: per cada 1% que creix el PIB al país asiàtic, creix un 0,4% el d’A.L.; per cada 10% que creix Xina, augmenten les exportacions d’A.L. a aquell país en un 25%.