Laura Morral iwith.org, Barcelona, Catalunya

La bretxa digital encara afecta milions d’habitants del nostre planeta. Si continuem així, l’objectiu

de l’ONU que el 90% de la població tingui accés a internet el 2050 queda lluny de complir-se.

       Aquest és el gran repte que encara queda per assolir i que agreuja, encara més, les desigualtats econòmiques, socials i educatives que existeixen entre diferents territoris del planeta.

       Segons l’ONU, 3.900 milions de persones estaven connectades a internet a finals de 2018. Aquesta xifra representa un 51,2% de la població mundial i significa un avenç respecte del 48,6% del 2017. Tot i així, encara hi ha una gran bretxa de penetració d’internet entre unes regions del món i unes altres.

       Per aquest motiu, els estats, les administracions i tots els agents implicats han de prioritzar les inversions en educació, alfabetització en línia i infraestructures de banda ampla.

       L’endarreriment a l’hora d’estendre una xarxa d’accés mundial obrirà, encara més, la bretxa entre els que aprofiten internet i els seus beneficis, i els que no tenen accés a la xarxa i estan marginats, perquè viuen en una regió sense connexió. Si no s’hi posa una solució, les persones o territoris que no tenen internet podrien quedar condemnades a un estat de marginació més gran del que viuen ara.

       Un dels problemes és que la majoria dels llocs que romanen fora de línia són rurals i remots i els costos d’instal·lació d’internet mòbil i altres tecnologies són cinc vegades més alts que no pas els costos d’instal·lació a les àrees urbanes.

       Per aquest motiu, les empreses de telecomunicacions necessiten incentius per connectar aquestes zones i, fins ara, els estats i els responsables d’aquest àmbit estan mirant cap a un altre costat mentre la meitat del món continua sense connexió!

       Els alts costos són una de les principals causes de la bretxa digital. L’objectiu de l’ONU de tenir un internet assequible és que el cost d’1 giga de dades no superi el 2% dels ingressos. A Sud-àfrica, un dels països més avançats del seu continent, només el 20% de la població se’l pot permetre. A Moçambic, un dels països més pobres del món, internet és impensable per a gairebé tothom. 

       El problema és que la inversió dels operadors de telecomunicacions s’ha estancat o ha disminuït els darrers anys, i la inversió sovint és ineficient, amb fons mal assignats per arribar a la majoria de les persones. Però quan es tracta de reduir la bretxa digital, les excuses no haurien d’existir. És una obligació moral no deixar ningú enrere.

       No només això. Garantir la connexió dels desafavorits forma part també dels seus drets humans. Així, almenys, ho consideren les Nacions Unides, que defensen que l’accés a la xarxa sigui un dret fonamental. La resolució advoca per augmentar l’accés a internet, ja que facilita moltes oportunitats per a una educació assequible i inclusiva a nivell mundial, i proporciona altres recursos per a l’educació, especialment, a través de la bretxa digital.

       La decisió de les Nacions Unides és particularment rellevant quan tenim en compte que alguns governs han començat a utilitzar internet i a tallar-ne l’accés com a mesura per controlar els ciutadans, fins i tot per a qüestions que es poden considerar menors.

       A més, centrar-se en l’accés i el preu pot distreure d’un altre problema important. Arreu del món, l’ús d’internet està estretament vinculat a l’educació, i moltes persones que no hi estan connectades estan mancats d’educació bàsica i d’habilitats digitals. La manca d’habilitats també podria generar una crisi en un món actual, hiperdigitalitzat.

       Estar desconnectats significa no poder-se beneficiar dels importants recursos socioeconòmics que ofereix el món digital i tots els seus avenços. Quan els governs i les empreses privades cerquen com instal·lar infraestructura, també han d’invertir en capacitació i educació.

       L’alfabetització és un gran obstacle: si les persones no poden llegir i escriure, si no tenen les habilitats necessàries fins i tot quan internet sigui assequible, no se’n beneficiaran. Avui dia, gairebé tots els serveis es poden proporcionar a través d’internet. I la bretxa està creixent perquè més serveis s’estan movent en línia.

       Per això, s’han fixat set ambicioses metes per ampliar la infraestructura de banda ampla i l’accés i utilització d’internet per a tots els habitats del planeta, amb l’objectiu d’assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts per les Nacions Unides. Van establir-se el setembre del 2015 per millorar la vida i l’economia de les persones sense accés, evitant així que la meitat del món estigués desconnectat.

       Fem un resum per internet el 2025:

•             El 2025, tots els països han de disposar d’un pla o estratègia de banda ampla finançada, o incloure la banda ampla en les seves definicions d’accés i servei universals.

•             El 2025, els serveis de banda ampla bàsics han de ser assequibles als països en desenvolupament, representant menys del 2% de la renda nacional bruta mensual per càpita.

•             El 2025, l’índex de penetració de la banda ampla/usuaris d’internet ha d’assolir el 75% mundial, el 65% en els països en desenvolupament i el 35% en els països menys avançats.

•             El 2025, el 60% dels joves i adults ha d’haver aconseguit al menys un mínim nivell de competències en aptituds digitals sostenibles.

•             El 2025, el 40% de la població mundial ha d’utilitzar serveis financers digitals.

•             El 2025, el percentatge de microempreses i petites i mitjanes empreses desconnectades s’ha d’haver reduït un 50% per sector.

•             El 2025, s’ha d’haver aconseguit la igualtat de gènere en totes les metes.

       Les conclusions són clares. Internet Universal, sí, però reduir desigualtats econòmiques, socials, educatives i de tota mena entre les regions continua essent una obligació planetària. Perquè si no, de res serveix connectar el món a l’entorn digital.

       La FUNDACIÓ iWith.org és una organització sense afany de lucre, internacional, amb la missió d’ajudar el Tercer i Quart sector en l’aprofitament de les oportunitats que ofereix internet. Acompanyem les entitats del sector sense afany de lucre en tot el procés i els oferim la Plataforma de Serveis Internet Abcore Cadí (www.abcore.org/es), desenvolupada per iWith per a elles.

       Què oferim:

       Dominis: elecció del nom, registre i gestió. Allotjament web: disposem d’una infraestructura moderna de servidors que permet allotjar webs, campus, botigues virtuals i bases de dades per a projectes solidaris. Programació web: disposem de la programació de referència en el sector no lucratiu. Amb Adcore Cadí, les organitzacions tenen tot allò imprescindible. A més, podem integrar Wordpress, Drupal, Prestashop, Vtiger i altres sistemes CMS a la mateixa plataforma. Disseny: a iWith ens centrem en els objectius de comunicació de cada projecte, mantenint la imatge corporativa i reforçant un impacte clar, creatiu i senzill. 

       Continguts: els continguts són autoeditables per la pròpia organització. El nou editor OnPage permet escriure directament sobre la pàgina sense perdre el context.

       Comunicació web: a més de les pàgines web, Abcore Cadí integra una infinitat d’eines pensades per a les ONG, com ara newsletter, servei de notes de premsa, notícies, esdeveniments, glossaris, formularis, etc. Tots els projectes es poden adaptar a les lleis actuals: la LSSI, LOPD i Llei de Transparència, així com a les tecnologies de moda: webs per mòbils, tàblets, HTML5, CSS3...

       Tots els nostres projectes van acompanyats d’una consultoria, i noves tecnologies per detectar les oportunitats que ofereixen les TIC per als projectes no lucratius. 

       A iWith tenim experiència aplicada en el Tercer i Quart Sector (ONGs, associacions, empreses solidàries i emprenedors socials) a l'hora de gestionar la sol·licitud d’ajudes for non-profit, gestió de campanyes de publicitat Google Ad Grants, internet per a la sensibilització, campus de formació on-line, botigues virtuals, captació de fons, xarxes socials, gestió interna i treball en xarxa.