Un planeta, una salut, connectats en la biodiversitat Dels boscos, a les nostres granges i al nostre microbioma intestinal

 

Vandana Shiva, Índia

 

La salut del planeta i la nostra salut són inseparables. Podem vincular-nos amb el món a través de la propagació de malalties, envaint les llars d’altres espècies, o manipulant plantes i animals, per obtenir guanys comercials, o propagant monocultius. O podem estar connectats per la salut i el benestar col·lectiu, mitjançant la protecció dels ecosistemes, la biodiversitat, la integritat i l’autoorganització (autopoiesi) de tots els éssers vius, inclosos els humans.

            S’estan creant noves malalties perquè un model d’agricultura i alimentació globalitzat, industrialitzat i ineficient està envaint l’hàbitat ecològic d’altres espècies i manipulant animals i plantes sense respectar la seva integritat i la seva salut. La visió de la terra i els seus éssers com a matèria primera a ser explotada amb finalitats lucratives està creant un món connectat a través de la malaltia.

            L’emergència de salut que el coronavirus ha despertat està relacionada amb l’extinció i la desaparició d’espècies, amb l’emergència climàtica. Tot això té el seu origen en una visió mecanicista, militarista i antropocèntrica dels humans, que ens veiem a nosaltres mateixos com quelcom separat de i superior a altres éssers, als quals podem posseir, manipular i controlar. També es deu a un model econòmic basat en la il·lusió d’un creixement i una cobdícia il·limitats, que violen sistemàticament els límits planetaris, la integritat de l’ecosistema i les espècies.

            A mesura que destruïm els boscos, les nostres granges es converteixen en monocultius industrials per produir productes tòxics, nutricionalment buits, i les nostres dietes es degraden a través del processament industrial amb productes químics sintètics i enginyeria genètica en els laboratoris, ens connectem a través de malalties, en comptes d’estar connectats a través d’un continu de salut per la biodiversitat, dins i fora de nosaltres.

            L’emergència de salut requereix d’un enfocament de sistemes basat en la interconnexió. Hem de distingir bé els sistemes que propaguen malalties i els sistemes que creen salut, en un enfocament holístic de sistemes. Abordar no només el virus, sinó també com s’estan propagant noves epidèmies a mesura que envaïm les llars d’altres éssers. També hem d’abordar les condicions de co-morbilitat relacionades amb malalties cròniques no transmissibles, que s’estan estenent degut a sistemes alimentaris industrials no sostenibles, antinatura, insalubres.

            Hem de descartar «polítiques i pràctiques que condueixin a la degradació física i moral del sistema alimentari mentre destrueixen la nostra salut i posen en perill l’estabilitat ecològica del planeta, posant en perill la supervivència biogenètica de la vida en el planeta» (Manifest Food For Heald, Comissió Internacional sobre el Futur dels Aliments). 

            Ara hem de desglobalitzar el sistema alimentari que està impulsant el canvi climàtic, la desaparició d’espècies i una emergència de salut sistèmica.

            L’emergència de salut ens està obligant a desglobalitzar. Podem fer-ho si tenim voluntat política. Fem que aquesta desglobalització a més sigui permanent.

            La localització de l’agricultura i els sistemes alimentaris biodiversos fan créixer la salut i redueixen la petjada ecològica. Deixa espai per tal que prosperin diverses espècies, diverses cultures i diverses economies vives locals. La riquesa de la biodiversitat als nostres boscos, a les nostres granges, als nostres aliments, al nostre microbioma intestinal, fa que el planeta, les seves diverses espècies, inclosos els éssers humans, siguem resistents a les plagues i les malalties. 

            La invasió dels boscos i la violació de la integritat de les espècies està propagant noves malalties. A mesura que penetrem més profundament en les ecozones que no havíem ocupat abans, creem els potencials de propagació d’una infecció.

            La resistència als antibiòtics està creixent en els humans degut a l’ús intensiu de productes químics a les granges industrials. La visió que les plantes i els animals són màquines, que serveixen per fabricar matèries primeres, que es converteixen en combustibles per als nostres cossos, que alhora també són màquines... ha creat un paradigma agrícola-industrial i d’alimentació que està a l’arrel de l’explosió de malalties cròniques en el nostre temps. Els riscos de malalties infeccioses, com el coronavirus, augmenten exponencialment quan es combinen amb la comorbilitat de malalties cròniques que experimenten una explosió degut al sistema alimentari tòxic, industrialitzat i globalitzat.

            L’Agència Internacional d’Investigacions sobre Càncer (IARC) ha identificat el glisofat com un probable carcinogen. Els governs han de prendre’s seriosament aquest consell tal com varen fer amb el coronavirus. També han de prohibir els productes químics que causen danys. I han de responsabilitzar el Càrtel del Verí, que ha de respondre pel mal que ha fet.

            Els sistemes comercials d’atenció mèdica es beneficien d’aquestes epidèmies modernes, en oferir proves i tractaments intensius en tecnologia i de cost elevat –sovint inasequible– per als trastorns de salut que podrien i s’haurien d’haver previngut fàcilment mitjançant una bona nutrició i un ambient saludable. Les mateixes corporacions que venen els productes químics que causen malalties, també venen productes farmacèutics com a remeis per a les malalties que han causat.

            La salut és un dret, la regulació és una qüestió de vida o mort: enfortir la bioseguretat i la regulació de la salut, defensar el principi de precaució i garantir la responsabilitat corporativa és obligació del govern.

            El principi de precaució és més vital que mai. Hi ha un intent de sollevar-lo a través d’acords de lliure comerç. Necessitem enfortir la investigació independent sobre bioseguretat, seguretat alimentària, seguretat saludable, epidemiologia i ecologia de la salut.

            Sabem que l’agricultura industrial i els sistemes alimentaris industrialitzats globalitzats, basats en combustibles fòssils i productes químics tòxics, estan contribuint a l’extinció d’espècies, al canvi climàtic i a la catàstrofe de malalties cròniques. Sabem que l’agricultura orgànica regenerativa basada en la biodiversitat pot abordar les tres crisis.

            Les corporacions han de ser responsables del dany que han fet. La privatització i la corporativització de la salut s’haurien d’aturar, i els sistemes d’atenció de salut pública s’haurien de protegir i enfortir allà on n’hi hagi, i ser creats on no en tinguin.

            La salut és un continu, des del sòl fins a les plantes, i fins al nostre microbioma intestinal. La bona alimentació és la medicina per a totes les malalties. Un intestí sa és un ecosistema i és la base de la salut. La salut és harmonia i equilibri. Necessitem protegir la biodiversitat dels nostres boscos, granges, aliments... per augmentar la biodiversitat dels nostres intestins.

            Els sistemes de salut i els sistemes de coneixement indígenes, que es basen en la interconnexió, han de ser reconeguts i rejovenits en temps d’emergència de salut.

            Hauríem de dirigir tots els fons públics per donar suport a les granges agroecològiques i les economies locals com a sistemes de salut. La biodiversitat crea cultures i economies de cura, incloses la cura de la salut de la terra i de les persones. Com més biodiversitat conservem en el planeta, més estarem protegint l’espai ecològic per tal que diverses espècies es mantinguin i puguin evolucionar en llibertat i resiliència.

            El futur depèn de la nostra unitat com a humanitat en un planeta connectat a través de la biodiversitat i la salut. No permetem que les precaucions d’avui es fonamentin en un clima permanent de por i aïllament. Ens necessitem per crear resiliència en temps d’emergència i per regenerar la salut i el benestar. Amb la crisi del coronavirus, els governs han demostrat que poden prendre mesures per protegir la salut de les persones quan hi ha voluntat.

            Tenim una nova oportunitat per fer un canvi de paradigma: de l’era mecanicista i industrial –de separació, dominació, avarícia i malaltia, a l’era de Gaia, d’una civilització planetària basada en la consciència que som una família terrestre. Per tal que la nostra salut estigui arrelada en la interconnexió ecològica, la diversitat, la regeneració i l’harmonia.

 

Original complet:  https://www.navdanya.org/bija-refelections/2020/03/18/ecological-reflections-on-the-corona-virus/