El nostre punt de no retorn: superar un model en crisi i construir la sobirania popular

 

Coordinació Nacional MAB, São Paulo, Brasil

 

Vivim un moment de profunda crisi social i ambiental. Les relacions socials que hem construït en l’aprofundiment de les polítiques neoliberals ens han dut al fracàs civilitzador com a humanitat. A la nostra regió llatinoamericana, les venes obertes drenen més sang del poble. Un dels bucs insígnia del model de desenvolupament desigual implementat, està lligat al model de producció d’energia adoptat.

            Aquest model es basa en la recerca d’altes taxes de rendibilitat, derivada de la súper explotació dels treballadors i treballadores i de l’avenç de la mercantilització sobre la natura. Està marcat per una alta concentració de capital privat, del control internacional, sobretot de les grans corporacions, generant una producció desigual de la riquesa no distribuïda i la destrucció de les fonts naturals.

            Com a reacció justa a aquesta política de destrucció de la vida, les poblacions afectades per les empreses s’han organitzat. Una d’aquestes organitzacions, amb una història de resistència de més de 30 anys, és el MAB –Moviment d’Afectats per Embassaments (Barragens)– al Brasil, i més recentment, el MAR, Moviment d’Afectats per Rescloses a Amèrica Llatina, que reuneix organitzacions de 20 països del continent.

            La lluita en contra de la construcció de rescloses i pel dret de les poblacions afectades al Brasil va dur a una reflexió profunda sobre la construcció d’un model energètic en el país. Aquesta feina va arribar a la conclusió que, si continuem amb aquest paradigma, ens faltaria món i ens quedaríem amb gana, tot i viure en un dels països amb major riquesa d’aigua, petroli, gas i minerals.

            Les solucions presentades com a alternatives a la matriu energètica, com les mateixes rescloses, no canvien les estructures. Ans al contrari, mantenen les desigualtats, destrueixen la vida de la natura en nom del desenvolupament. En aquest sentit, és clau pensar que necessitem un procés radical de transformació i, per tant, el debat central és canviar el model. Anar més enllà i pensar en alternatives de models de producció, de projecte de societat, de models de desenvolupament i de projectes de generació d’energia.

            És així que construïm la nostra pròpia afirmació, que és parlar sobre el model de producció energètica, com una reflexió primordial abans de pensar en la matriu. I és que si no discutim els valors, els principis que pressuposa la producció, l’organització de la feina i la circulació de l’energia com a model, fins i tot podrem construir les conegudes com a fonts renovables, com la mateixa generació hidroelèctrica, sense canviar les estructures social i ambientalment perverses existents. I, d’aquesta manera, encara que l’energia solar i eòlica siguin energies que provenen de fonts naturals, també poden estar acompanyades de desigualtats d’accés, i de distribució de les riqueses.

            La pregunta és: energia per a què? I, per a qui? Com? D’aquesta manera, hem treballat els darrers quinze anys en estudiar i comprendre l’estructura en la qual se sustenta el model capitalista de generació, distribució i comercialització d’energia. Després pensem audaçment en la possibilitat de construir una altra societat, un profund canvi en les estructures i en la construcció d’altres relacions socials entre homes, dones i la noció de natura.

            Volem una construcció social amb un alt grau de desenvolupament humà, amb una adequada sostenibilitat ambiental. Basada en principis i valors diferents d’aquells vigents en la societat actual.

            Un segon element clau per a la construcció del nostre projecte és la construcció dels subjectes històrics que l’impulsen. En aquest sentit, construïm dos fronts d’articulació. En l’àmbit llatinoamericà per resistir l’ofensiva extractivista i la construcció de rescloses, ens unim a d’altres moviments d’afectats pel model de producció d’energia i per això construïm el MAR (Moviment d’Afectats per les Rescloses). Després d’un llarg procés de formació podem reconstruir l’arquitectura del sistema a tota la regió, permetent-nos construir accions articulades i més efectives contra grans projectes i empreses.

            I així, com a nucli de força central, ens articulem amb els sindicats de treballadors d’energia, també afectats pel model. Ens reunim amb petroliers, electricistes, treballadors urbans, treballadors de l’educació i del sector de l’aigua, organitzacions de joventut, i construïm la Plataforma de Treballadors i Camperols de l’Aigua i Energia (POCAE). I en el cor d’això, gestionem la construcció del nostre projecte energètic popular, des del qual es realitzen assajos de construcció de transició del model.

            Un dels exemples més concrets en la proposta de generació d’energia descentralitzada, a través de la instal·lació de panells solars sobre el llac de la hidroelèctrica a la zona d’influència de l’estat de Minas Gerais (Brasil), és el projecte Vereda do Sol e Lares. En el qual 1.200 famílies afectades per la resclosa de rebuigs d’una mina estan construint la seva pròpia producció d’energia solar de forma cooperativa i en rebran, quan avui no hi tenen accés, i a més podran augmentar-la, amb la venda de la generada addicionalment a la xarxa integrada. D’aquesta forma, no produirem nous impactes ambientals, perquè aprofitarem l’ús del llac, i distribuirem energia a qui la necessiti. L’esperança és que, amb l’èxit d’aquest projecte, podrem replicar i estimular la producció d’energia comunitària, generant més autonomia a les famílies i al moviment, per continuar subsidiant les lluites per la transformació del sistema.

            En aquesta àrea d’experiències concretes, hi ha una gran varietat d’iniciatives a diversos països, aprofitant de forma descentralitzada i amb el control de les comunitats, els recursos naturals disponibles per a la producció i distribució d’energia. La producció de biogàs en petites propietats, els panells solars per escalfar l’aigua i petites centrals hidroelèctriques operades per cooperatives de petits agricultors en són alguns exemples.

            És important assenyalar que en totes aquestes experiències es constata que el procés educatiu i motivador fa que el consum general d’energia sigui menor del que produeix un panell solar o el biogàs. Això demostra que la participació informada, organitzada i conscient és un factor molt important per economitzar i preservar.

            La nostra regió està patint una nova onada d’atacs de polítiques imperialistes, amb diverses reformes que destrueixen drets i béns comuns i podem arribar a un punt de no retorn. Per tant és urgent i necessari construir junts una nova proposta unitària de lluites i reprendre el repte de reconstruir una estratègia per a la nostra Abya Yala, que transcendeixi les fronteres.

            És hora de defensar les iniciatives organitzatives i polítiques que enforteixen aquest projecte de transformació social i cultural, defensar la lluita dels moviments populars i sindicals, i estimular el jovent a inserir-se en aquest somni.

            Estem en un moment de resistència, però tenim fe en la vida, fe en els homes, fe en el que està per venir.