2000-2009: la dècada més càlida

2000-2009: LA DÈCADA MÉS CÀLIDA

L’ATLÀNTIC PUJA 0’3º PER DÈCADA

EFE


La dècada compresa entre el 2000 i el 2009 ha estat la més càlida de què se’n té registre fins a l’actualitat a l’Atlàntic Nord, malgrat que el ritme d’increment de les temperatures ha anat disminuint en la seva segona meitat, segons ha informat l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO).

Aquesta és una de les dades més rellevants donades a conèixer avui, en la segona jornada del congrés científic sobre el canvi climàtic a l’Atlàntic Nord que celebren aquesta setmana a Santander el Consell Internacional per a l’Exploració del Mar (ICES), l’Organització de les Pesqueres de l’Atlàntic Nord-est (NAFO) i l’IEO, organisme públic dedicat a la investigació en ciències del mar.

En un comunicat, l’IEO senyala que la temperatura mitjana de l’Atlàntic Nord està creixent a una mitjana de 0,3º centígrads per dècada en aigües superficials i de 0,2º per dècada en les aigües a 1.000 metres de profunditat. No obstant, a les zones més boreals l’escalfament és més agut i les temperatures creixen gairebé 1º per dècada.

Els científics d’aquest congrés, que celebra a Espanya la seva tercera edició, després de les cites de Finlàndia (1991) i el Regne Unit (2001), han observat, a més, que l’escalfament del mar està afectant especialment el plàncton a l’Atlàntic Nord.

Aquest efecte s’aprecia en dos sentits: per un costat, s’estan produint canvis en la proporció de les diferents espècies d’algues marines presents a les aigües; i per un altre, també hi ha canvis en l’estructura de mida de les comunitats planctòniques, augmentant la proporció dels organismes vius més petits, com ara les bactèries.

“Aquests canvis en els nivells de base de la cadena tròfica poden afectar la resta de la cadena, degut a que successivament els éssers vius més grans s’alimenten dels més petits, fins assolir la totalitat dels organismes marins de l’Atlàntic Nord, incloses les espècies d’interès pesquer”, apunta l’IEO.

 

EFE

Santander, 11 de maig de 2011